16 de febrer de 2010

Fentimans Tonic Water. Una anglesa de debò...

Hem buscat per la xarxa i Mr. Google ens ha dit que la història de la marca de begudes Fentimans es remunta a l'Anglaterra del 1905, quan Thomas Fentiman, un seyor dedicat al sector metal•lúrgic a Cleckheaton, va concedir un préstec a un jove convilatà. Aquest jove va garantir el préstec amb una recepta d'un preparat de cervesa de gingebre que produien a casa seva de feia generacions. La cosa va acabar com el rosari de l’aurora: el jove no va tornar el préstec, i Mr. Fentiman es va convertir en propietari d'una centenària recepta per fer cervesa i altres begudes de fermentació. I la recepta era tan bona que els de can Fentimans es guanyen la vida des de 1905 embotellant Cola, Tònica, Cervesa i altres begudes refrescants elaborades en base a l’antiga recepta victoriana i de la mateixa manera que les elaboraven els apotecaris del segle passat. Podem dir doncs que la Tònica Fentimans és una anglesa de “pota negra”.

Cal dir que aquests tipus de begudes pseudo-medicinals es subministraven per millorar el vigor, la salut, i per “vitaminar” el cos. En molts casos eren inofensius però en altres, anaven acompanyats de quantitats industrials d'aigua carbonitzada o de cafeïna (eren components suposadament secrets) fins a fer-los molt populars però perillosos per a molta gent. La tònica Fentimans s'elabora segons el mètode tradicional dels preparats botànics que permet que part del pòsit dels ingredients utilitzats acabi dins de l'ampolla. Així doncs, si trobem alguna cosa no identificada surant pel líquid, és ben normal, ja que a la Tònica Fentimans no la filtren perquè no perdi substància.

Els preparats botànics amb els quals s'elabora aquesta tònica s'introdueixen en grans dipòsits, amb una base orgànica de gra, escorça triturada de l’arbre de la Quina, Limoncillo o Lemongrass d'Àsia, sucre moreno com a edulcorant (en lloc de la sacarina o del xarop de fruitosa que porten la majoria de tòniques menys especialitzades) i aigua de molt bona qualitat. Aquesta barreja roman el temps suficient per extreure tots els sabors i aromes. Posteriorment es pasteuritza per estabilitzar els olis volàtils i fixar els sabors. Com a resultat de tot aquest procés, queda una fantàstica tònica amb una resta d'alcohol de 0,5% producte de la fermentació dels ingredients botànics.

De moment, sembla que aquesta quantitat d’alcohol encara no ha despertat la voracitat recaptatòria dels governs: no està subjecte a les taxes d’alcohols i només paga l’IVA general (per ara el 7%). De fet, i després d’uns quants dies fent totes les proves que el nostre delicat fetge ens ha permès, hem de dir que la Fentimans és una tònica que sorprendrà a aquells que s’han fet partidaris de la Fever Tree per la seva gran qualitat, però que la troben massa neutra i els falta el toc de llimona de la Schweppes.

En aquest sentit, la Fentimans a més del sabor típic de la quinina, manté un paladar molt ben equilibrat però amb les agradables notes cítriques del "limoncillo" d’Àsia. I resumint: nosaltres la recomanem amb les ginebres de l’estil London Dry i amb les ginebres de predomini aromàtic del ginebró, tipus Greenall’s, Plymouth, Junípero, Martin Miller’s, Hayman’s, Tanqueray, Fifty Pounds, etc…
Per a les ginebres més aromàtiques de l’estil G’Vine, Hendricks, Beefeater 24, Whitley Neill, Blomm, etc… recomanem la Q Tónic o la Fever Tree. Però això només és una opinió ....

I recordeu que l’Orangette recolza el consum responsable i moderat de les begudes alcohòliques. Per aquest motiu, recomanem la següent lectura : http://www.efrd.org/

Visita la pàgina principal del Blog