11 d’abril de 2011

Mas Martinet Viticultors - DOQ Priorat

L'arribada de Josep Lluis Pérez al Priorat va suposar un canvi radical en les maneres de fer i pensar a la comarca. Ell va ser un dels pioners que van transformar una zona gairebé condemnada a la venda de vi a doll, en una zona que produeix uns vins de referència mundial.
Josep Lluis Pérez no és viticultor per tradició familiar. Originari d’Alacant, de ben jovenet va a treballar a la perruqueria de la seva família i també fetn feines al camp. Als 21 anys va emigrar a Suïssa, com molts altres de la seva generació. Allí va començar a treballar com a perruquer i, més tard, com a taxista. Traient temps d’on podia, va estudiar el batxillerat i posteriorment es va llicenciar en Biologia a la Universitat de Ginebra, on també va exercir de professor de Biologia Humana mentre aprofundia en l’estudi de l’Epistemologia Genètica. Torna a Espanya i durant vuit anys es dedica a fer classes de Biologia a l'escola privada.

La seva vinculació al Priorat va començar quan li proposen crear l'Escola d'Enologia de Falset. Tot i que en aquell temps, als inicis dels anys 80, els seus coneixements sobre el vi no n’eren gaires, el seu més que notable esperit científic el va portar a estudiar a fons el tema. La cosa el va enganxar i podríem dir que encara no ha parat d’estudiar e investigar.
Quan al 2001 en Josep Lluis Pérez va passar el relleu del Celler Mas Martinet Viticultors al seus fills i més concretament a la seva filla Sara, lluny de jubilar-se, va crear Mas Martinet Assessoraments, el seu projecte d’assessoria e investigació de la viticultura. Us recomano que visiteu la seva Web que considero una extraordinària barreja de divulgació vitivinicola, rigorositat científica i declaració d’intencions. Com a mostra d’això últim, llegiu l’article Autors de vi al Priorat.

Després de la creació de l’Escola d’Enologia i mentre alternava la docència amb la labor d’investigació dels tipus de sòl, el clima i les varietats de raïm de la comarca del Priorat, s'estableix junt amb la seva família a mitjans dels anys 80 a la finca Mas Martinet, situada a pocs quilòmetres de Falset. Allí van començar a treballar la Vinya i a vinificar. Actualment Mas Martinet és una finca que es treballa emprant la agricultura eco-biològica, on totes les vinyes, les oliveres i el bosc formen part d’un mateix i únic ecosistema. Tot sota les directrius de Sara Pérez, que és la responsable del projecte.
Els vins que produeixen a Mas Martinet Viticultors son prou coneguts pels amants del vi: Martinet Bru, Clos Martinet, Camí Pesseroles i Els Escurçons. Amb tres d’aquest vins, es poden explicar les tres grans èpoques dins dels últims 200 anys d’història del Priorat.

Època Pre-fil•loxera - Els Escurçons - vinyes en llocs alts i predomini de la Garnatxa (vins mes frescos, mes afruitats...)
Època Post-fil•loxera - Camí de Pesseroles - Al arribar la fil•loxera al Priorat es van morir tots els ceps i la gent va començar a plantar de nou al voltant dels pobles, a llocs mes baixos. És l’època on s’introdueix la Carinyena ja que feia uns anys que no es vermava i es necessitava fer com més kilos millor (la Carinyena produeix molt més).
La època dels 80 - Clos Martinet - Arriben els pioners al Priorat i com encara no sabien treballar amb Garnatxes i Carinyenes comencen a posar varietats franceses (en aquella època es deien variedades mejorantes).
Martinet Bru 2007.

El Martinet Bru, prové d'una sola finca, anomenada Mas Torrent, a la zona vila dels Masos de Falset. És una finca limítrof amb la D.O. Montsant i de clima semblant a aquesta, però amb sòl de llicorella: pedregosa però frescal. La situació de la Vinya i la qualitat del sòl ens mostra la vessant més bevible i entenedora dels vins del Priorat.

50% Garnatxa (Negra i Peluda)
30% Syrah.
10% Caranyena.
10% Cabernet. S i Merlot.

Es fermenta el most en tines de fusta separat de la pell del raïm (a temps parcial). Es fan rentats suaus i curts de la brisa durant tota la fermentació alcohòlica, per extreure només els tanins mes suaus i elegants i deixar els mes agressius a la pell. El Martinet Bru es cria en tines de fusta de 4.000L (2/3 parts) i en barriques de 300 l de 2,3 i 4 vins de roure francès durant 18 mesos. Aquest 2007 no ha estat clarificat ni filtrat.

Clos Martinet 2007

60% Garnatxa (negra i peluda)
18% Carinyena
12% Syrah i 10% Cabernet, Monastrell.
Derrapen el raïm i, sense aixafar, l’acompanyen al dipòsit de fermentació per afegir posteriorment la rapa de la garnatxa. Criat en bótes de roure de 300l. d’origen francès, algunes noves i d’altres envinades durant 19 mesos.

Des de l’ any 2000 han abandonat el sistema de micro-vinificacions, de nombroses veremes a la mateixa parcel•la i d’analítiques de maduració per passar a treballar d’una manera més global..., intentant transmetre una història, una Vinya, una anyada...

En el Clos Martinet 2007 no reconeixereu ni la varietat, ni la toneleria, ni la marca comercial del llevat... Deixeu-lo respirar ja que l’anyada és madura i consistent, i el vi encara necessita temps per explicar-se.
Els Escurçons 2007

90% Garnatxa negra de Selecció massal
10% Syrah de selecció massal

La Vinya està situada sobre un sòl de pissarra, pissarra meteoritzada, amb una composició lleugerament diferent a la de cotes més baixes. Abundant presència de feldespats i de ferro oxidat que dóna a la pissarra tonalitats gris-vermelloses. Vetes de roca amorfa.

Els Escurçons és una finca de muntanya envoltada de màquia i alzinar, amb un règim de no llaura d’entre 3 i 5 anys. Alternen l’aplicació de matèria orgànica amb la sembra d’adob verd i la sembra de cereal.
El vi, criat en tina de fusta durant 18 mesos, és el reflex de l’altura i situació de la Vinya, i també és l’intent de recuperar un Priorat perdut després de la fil•loxera.

No espereu ni l’estructura ni la contundència, ni la rusticitat típiques del Priorat, aquest Escurçons és la lleugeresa, l’elegància, la fragilitat i la maduresa dels vins d’abans...

Camí Pesseroles 2006

Prové de tres petites vinyes situades al llarg del camí de pesseroles, que no és altre que l’antic camí de ferradura entre Porrera i Gratallops. Les Garnatxes orientades a Sud i la Carinyena a Nord.

La Vinya s’emplaça sobre un sòl de llicorella mòlta, amb presència de ferro hidratat que li confereix coloració grogosa. Aquesta pedra tan triturada combinada amb l’argila present en aquesta zona, li dona una esponjositat al terreny molt típica de les finques que es troben al llarg d’aquest antic camí.
6.000 ceps de Garnatxa negra i 4.600 ceps de Carinyena vella de més de 75 anys, plantada després de la fil.loxera. Els rendiments –depenent de l’anyada- estan compresos entre 300 gr i 400 gr per cep.
Les vinyes del Camí de Pesseroles són un clar exemple de com individualitzar el conreu de la terra segons les necessitats de diversitat, recuperació de sòl, fertilitat i producció de cada parcel•la. El coster vell de Carinyena es llaura any sí, any no (amb mula), el coster jove es llaura amb un petit tractor 2 vegades l’any, i a la Vinya aterrassada s’alterna la llaura amb la sembra d’adob verd.

L’aplicació de matèria orgànica no és sistemàtica, però s’aplica cada 4 o 5 anys.  No s’apliquen productes fitosanitaris a la Vinya, ja que treballen per desenvolupar un ecosistema agrari que funcioni com un individu autosuficient.
Les parcel•les de Pesseroles es vermen a meitat del mes de Setembre. A través del calendari intenten que la verema d’ambdues varietats conflueixi en la mateixa setmana. Així treballen les tres vinyes a la vegada, en una mateixa tina.

El vi és el reflex de l’emplaçament de la vinya, l’antic camí de ferradura, on t’enfonses en la llicorella fins als genolls. Pura mineralitat, un viatge pel Priorat a través del temps.