25 d’agost de 2008

Glenfarclas – en Gaèlic, la vall de l’herba verda

La història de Glenfarclas és tan rica i colorida com el Whisky que porta el seu nom. En realitat és la història dels Grant, que s'han succeït de pares a fills durant gairebé 150 anys i avui s'enorgulleixen de ser una de les poques destil·leries independents d'Escòcia amb una llarga tradició com a elaboradors de Whisky de Malta. La història va començar el 1836, quan es va concedir una llicència a una petita destil·leria, de nom Glenfarclas, a la finca de Rechlerich, al comtat de Ballindalloch, entre els turons de Moray. Però no va ser fins al 1865 quan John Grant va adquirir els drets de la propietat i la destil·leria va començar a desenvolupar el seu vertader potencial. En John Grant va néixer el 1805 a la granja de Lynberg a l’Speyside, però des que es va casar va passar la major part de la seva vida a la seva granja de Blairfindy amb la seva esposa Bàrbara. En John Grant va ser un granger amb fortuna, posseint al final de la seva vida, diverses granges a la zona. En elles va criar el famós bestiar "Aberdeen Angus” un dels més prestigiosos del món, i encara avui la família contínua en aquest negoci.Veient el caràcter emprenedor d’en John Grant podem dir que va ser un pas natural que estigués interessat en la granja de Rechlerich, quan aquesta es va posar en venda. Aquesta granja era coneguda a la zona com la destil·leria Glenfarclas legalitzada el 1836 per Robert Hay. La compra es va efectuar, segons consta als llibres per 511,19 lliures esterlines de l'època Victoriana.La finca molt bé situada en un prat fecund, va demostrar ser ideal per efectuar una aturada en el camí dels ramaders i bestiar que des de la zona del Glenlivet es dirigien al mercat d'Elgin. Els ramaders podien menjar, donar beure i menjar als seus animals, descansar i gaudir dels poders reconstituents d'un bon xarrup de Glenfarclas. Poc a poc la fama va anar estenent-se més enllà de la seva terra. John Grant i el seu fill George van formar una societat el 1870 fundant la firma familiar J & G Grant per portar els negocis de la destil·lació. Aprofitaven els seus viatges de negocis per tota Gran Bretanya per donar a conèixer els seus productes, començant la difusió i la ben guanyada fama del Whisky de Malta Glenfarclas. Al llarg del segle XX el negoci va anar creixent, rebent un notable impuls el 1952 quan hi va haver la reforma de la llei dels alcohols, la qual va liberalitzar molts aspectes de la llei precedent. Avui John Grant, representa la cinquena generació de la família i ha succeït recentment al seu pare George, que durant 50 anys ha estat gerent de la companyia. Quan arribi el moment el fill de John, en George, serà la sisena generació. La família Grant ha tingut i encara té una gran obsessió: La creació d'un Whisky de Malta que expressi el sabor clàssic i la tradició de les terres d'Escòcia. La tradició en una ampolla.

La destil·leria Glenfarclas es troba al peu del majestuós turó del Benrinnes. Aquest és el bressol del vell Whisky de Malta, vertader orgull de l'aiguardent clàssic Escocès. Més amunt de la destil·leria un petit rierol d'aigües fresques i cristal·lines flueix, lliscant sobre un terra granític a través del bruc i la torba que el filtren. L'aigua sorgeix des del cor del turó, alimentat per les pluges i el desglaç de les neus. La gent del lloc diu que la neu és millor que la pluja, doncs fon lentament, fa que el cabdal sigui més estable i humiteja tot el paisatge. De les terres circumdants surt tot l'ordi que s'utilitza en el procés. L'ordi Escocès té unes característiques particulars que el fan especialment idoni i és en aquestes terres on s'ha conreat des de temps immemorables. Després de germinat i torrat amb un determinat percentatge de torba, es procedeix a la seva molturació i posterior conducció al dipòsit de dissolució amb aigua temperada (60º) procedent del rierol. Tot plegat es barrejarà fins a aconseguir unes farinetes "mash", que després de decantar-les (per separar les pellofes) i de que el midó es transformi en sucre, es tiraran als dipòsits de fermentació. Una vegada en aquests dipòsits se'ls afegiran els llevats. Aquí i durant un temps que oscil·la entre 49 i 72 hores el sucre es transformarà en alcohol formant així la "cervesa". A Glenfarclas es procura que el grau alcohòlic sigui el més baix possible (entre el 7 i el 8%) a fi de conservar al màxim els aromes afruitats. Un cop acabat el procés, la cervesa passarà als alambins especials, construïts expressament per a la destil·leria on el líquid se sotmetrà a dues acurades destil·lacions, de les quals es guardarà exclusivament el cor de la segona destil·lació, sota l’amatent control del mestre destil·lador.Rigorosos controls fan que els lots siguin iguals i que qualsevol partida que no tingui les característiques desitjades, sigui immediatament rebutjada. El nou aiguardent, transparent i amb aroma de peres i cireres, es traspassarà a botes que prèviament han contingut vi de Jerez i que són importades exclusivament amb aquesta finalitat. Cada any John L. S. Grant es desplaça al sud d'Espanya per tal de comprar les botes que prèviament han contingut Fino i Olorós. Encara que el seu cost és molt superior al de les bótes de Bourbon americà, ell està convençut que el resultat ho justifica.Reposant a les fosques i fredes bodegues de les terres altes escoceses, el Whisky de Malta roman molts anys durant els transcurs dels quals perdrà molta de la graduació alcohòlica inicial. La lenta transformació que succeeix durant el maridatge entre la bota i l’aiguardent, i la lenta pèrdua de força farà que el procés avanci i que el Whisky canviï de color i guanyi en suavitat. Tant és el respecte a la tradició del procés que a la destil·leria asseguren que el màxim canvi efectuat en la dilatada història de la família, ha estat a les etiquetes de les ampolles de Whisky. Abans de procedir a l'embotellament s'efectuarà una lenta reducció de la seva graduació, a fi de no pertorbar el Whisky. No li serà afegit cap colorant ni additiu i només serà objecte d’un lleuger filtrat amb l’objecte de complir les normes sanitàries.
Glenfarclas 15 anys

Molts incondicionals afirmen que aquesta edat és la ideal per fer sorgir tota la complexitat d'un Malta. Sense cap dubte, el més equilibrat dels Glenfarclas. Amb una major complexitat que els whiskies més joves aquest15 anys és un gran Whisky. S'embotella a 46% senzillament perquè l'avi Grant ho feia amb aquesta graduació. Continua sent un dels whiskys favorits de la família.Color: ambre daurat.
Nas: complex, notes de xerès, torba deliciosa, lleugeres aromes a mantega escocesa amb apunts de fruits secs.
Sabor: cos potent amb un balanç superb de dolçor notes de xerès, notes de Malta i sabors a torba Final: persistent, notes de xerès, dolç fumat subtil.

The vintage 1994

La important quantitat d'estocs dóna la possibilitat d'oferir-lo de forma continuada una col·lecció dels millors anys del segle XX. D'aquesta forma es pot escollir entre diversos anys el que millor s'adapta al gust del client.Color: ambarí.
Nas: complex, notes de xerès, aroma maltada i lleugerament fumada, amb algunes notes de mel, vainilla, fruits secs i espècies.
Cos: estil potent de Xerès.
Paladar: sec, suau en boca, amb un intens desenvolupament de sabors. Fumat i notes a nous, amb tocs de xocolata negra.
Final: molt suau, torrat i llarg


Glenfarclas 25 anys

Indiscutiblement el millor de tots, amb una mica de fusta, però deliciós després dels dinars. Un gran Whisky de sobretaula tan saborós i potent que esdevé un postre en si mateix.Color: ambre amb pincellades daurades.
Nas: complex, però refinat, amb temptadores aromes de melmelada, mel, cafè de nou mòlt, xerès i nous. Alguns tanins de roure.
Sabor: cos potent i robust, el xerès i el roure lluiten per guanyar l'atenció però cap no arriba a dominar.
Final: intens, durador, fum sec i Malta. Una gustosa xocolata negra s'instal·la darrere de la boca per completar el sabor d'aquest 25 anys.
Cos: ampli, amb una textura bastant seca.
Boca: els sabors i els aromes es fonen entre si. Desenvolupament molt lent i potent. Tots els seus components emergeixen en una dimensió molt seca.
A l’Orangette recomanem el consum responsable i moderat de les begudes alcohòliques. Per aquest motiu, suggerim la següent lectura: www.efrd.org
Visita la pàgina principal del Blog